PROJECTE
EOLOPHUS
ROSEICAPILLA
EOLOPHUS
ROSEICAPILLA
Desenvolupament de nous protocols d’incubació artificial i cria manual per a Eolophus roseicapilla.
ÀMBIT DEL PROJECTE: Avicultura i conservació
ENTITATS COL·LABORADORES
LLOC DE REALITZACIÓ DEL PROJECTE
PROPOSTA
març de 2021
març de 2021
Seu de Psittacus Catalonia a Sant Antoni de Vilamajor. Instal·lació de nursería dedicada a projectes de la Fundació
PUBLICACIÓ
(pendent)
(pendent)
ENTITATS COL·LABORADORES
LLOC DE REALITZACIÓ DEL PROJECTE
Seu de Psittacus Catalonia a Sant Antoni de Vilamajor. Instal·lació de nursería dedicada a projectes de la Fundació
PROPOSTA
març de 2021
març de 2021
PUBLICACIÓ
(pendent)
(pendent)
ESTAT DEL PROJECTE
ESTAT DEL PROJECTE
1
Propuesta a confirmar
2
Análisis preliminares
3
Planificación y diseño
4
Realización
5
Análisis e interpretación de resultados
6
Publicación de resultados
1
Proposta a confirmar
2
Anàlisis preliminars
3
Planificació i disseny
4
Realització
5
Anàlisi i interpretació de resultats
6
Publicació de resultats
ANTECEDENTS
Des de sempre s’ha considerat a la cacatua rosada com una espècie de molt difícil incubació artificial i cria manual. El percentatge d’èxit que aconseguien la majoria de criadors era molt baix.
A això se li sumava la complicació afegida que suposa la tendència d’aquesta espècie a trencar els ous, forçant així a la seva retirada i el conseqüent inici del procés d’incubació artificial des d’una edat molt primerenca.
Referent a la incubació artificial, la dificultat venia especialment derivada de la marcada tendència a la insuficient pèrdua de pes que de forma generalitzada manifestaven els ous d’aquesta espècie durant el procés d’incubació artificial. Habitualment era tan baixa que molts embrions morien prematurament, ja fos directament a causa d’aquesta tendència, ja fos a causa de les complicacions derivades de la perforació de la closca que, com a mesura d’emergència, molts criadors acabaven practicant per tal d’incrementar l’evaporació.
Referent a la cria manual, aquesta espècie es manifestava com a especialment difícil de criar especialment durant les primeres fases de desenvolupament.
A això se li sumava la complicació afegida que suposa la tendència d’aquesta espècie a trencar els ous, forçant així a la seva retirada i el conseqüent inici del procés d’incubació artificial des d’una edat molt primerenca.
Referent a la incubació artificial, la dificultat venia especialment derivada de la marcada tendència a la insuficient pèrdua de pes que de forma generalitzada manifestaven els ous d’aquesta espècie durant el procés d’incubació artificial. Habitualment era tan baixa que molts embrions morien prematurament, ja fos directament a causa d’aquesta tendència, ja fos a causa de les complicacions derivades de la perforació de la closca que, com a mesura d’emergència, molts criadors acabaven practicant per tal d’incrementar l’evaporació.
Referent a la cria manual, aquesta espècie es manifestava com a especialment difícil de criar especialment durant les primeres fases de desenvolupament.
OBJECTIUS
Aquest projecte pretén establir les bases de nous protocols d’incubació artificial i de cria manual per a aquesta espècie, que permetin superar les dificultats paleses fins al moment.
RESULTATS ESPERATS
- Maximització del percentatge d’eclosió dels ous fèrtils
- Maximització del percentatge de viabilitat dels pollets nascuts
- Maximització dels ràtios de creixement, qualitat de l’emplomament i mida final
PLANTEJAMENT
Per a l’estudi, es va comptar amb dos grups d’ous cedits pel «Centre d’élevage de gris du Gabon» en dues tandes successives i que van ser extrets dels nius el mateix dia de la posta. Els ous es van acumular i emmagatzemar durant un màxim de 7 dies fins al moment del seu lliurament en les instal·lacions de Psittacus Catalonia. En total es van recepcionar 37 ous fèrtils (19 en el primer grup i 18 en el segon). L’eina bàsica per a la definició del nou protocol d’incubació artificial van ser les incubadores DISRUPTIVE de Psittacus Catalonia. Es va realitzar el seguiment de la pèrdua de pes dels ous i es va intervenir de manera puntual i individualitzada quan es va considerar necessari, per tal d’ajustar aquesta pèrdua al ràtio objectiu. Es van utilitzar prototips de criadora *DISRUPTIVE per a les primeres fases de desenvolupament dels pollets. Els pollets es van pesar diàriament. L’alimentació es va realitzar sobre la base de dues papilles de la marca PSITTACUS: Psittacine Crop Milk durant els primers dies de vida i Mini Hand Feeding o Cockatoo Special Hand Feeding en endavant fins a l’emancipació. Durant el procés d’emancipació, es va posar a disposició dels pollets pinso extrusionat (Psittacus Mini) i vegetals frescos.
VALORACIÓ GENERAL
Es van complir amb escreix tots els objectius. Es van establir les bases per a la definició d’un nou protocol d’incubació artificial que permet deixar enrere els problemes existents fins a dia d’avui i que objetivitza un nou criteri de maneig de la pèrdua de pes sobre la base de dues noves tècniques desenvolupades durant la realització del projecte. Es van definir les bases d’un nou protocol de cria manual per als pollets d’aquesta espècie, que permet millorar molt substancialment els resultats de cria. Esperem poder publicar en breu un informe detallat de tot el projecte.
RESULTATS OBTINGUTS
-
-
Protocol d’incubació:Es van establir els paràmetres d’incubació òptims per a aquesta espècie. Es van establir els criteris d’actuació a seguir per tal d’aconseguir la pèrdua de pes dels ous òptima. Es van desenvolupar dues noves tècniques a aplicar quan resulta necessari incrementar la pèrdua de pes dels ous. Es va incrementar substancialment el percentatge d’eclosió dels ous fèrtils, especialment en la segona partida d’ous, quan ja s’havia definit el protocol d’incubació. Del primer grup de 19 ous fèrtils, en van néixer 13 pollets viables (un 68%). Del segon grup de 18 ous fèrtils, en van néixer 17 pollets viables (un 94%). En conjunt, el percentatge d’eclosió va ser del 81%.
-
-
Protocol de cria manual:Es van establir els paràmetres ambientals òptims per a aquesta espècie en cadascuna de les seves etapes de desenvolupament.
Es van establir les pautes de maneig a seguir durant el procés de criança dels pollets.
Es va incrementar el percentatge d’èxit del procés de cria. Igual que va ocórrer amb la incubació artificial, en el segon grup de pollets es van aconseguir millors resultats que en el primer. Del primer grup de 13 pollets nascuts, se’n van emancipar 12 (un 92%). En el segon grup, la totalitat dels 17 pollets nascuts van assolir l’edat d’emancipació sense incidents (un 100%). En conjunt, el 97% dels pollets nascuts va assolir l’edat d’emancipació.
Els exemplars criats van assolir mides i pesos excel·lents i van expressar una qualitat de plomatge òptima.